El dilluns vam poder gaudir de fer experiments amb n'Eva d'Eiviciència. Suposo que no fa falta dir com estaven els científics d'emocionats.
A continuació us expliquem una mica què vam poder experimentar:
Vam començar parlant sobre qui havia vist o llençat una pedra plana sobre el mar per a que rebotés o imatges de mosquits caminant per sobre de l'aigua o perquè una gota té forma de gota i no s'escampa ( ja que és un líquid i no hauria de tenir una forma en concret). Amb colorants alimentaris i emprant unes pipetes vam pintar la superfície de llet que teníem dins el plat, amb molta cura que no es mogués la llet del plat. Després, amb un bastonet vam posar sabó (que és un tensioactiu) i vam poder observar com es separaven els colors, ja que el que va fer el sabó és trencar la tensió superficial de la llet.
ALGÚ SABRIA INFLAR UN GLOBUS SENSE BUFAR I SENSE UTILITZAR UN INFLADOR?
No sabíem com fer-ho, però ens va dir que gràcies a una reacció química si que es podia fer. Quan els científics van escoltar la paraula "química" van obrir els ulls com a plats!
En una botella vam posar vinagre (àcid) i dins el globus (sense inflar) hi vam posar bicarbonat (base). Vam enganxar a la boca de la botella el globus i en quant el bicarbonat va caure del globus, aquest es va començar a inflar!!!!!!!!!!!!
Gràcies a la reacció química entre el vinagre i el bicarbonat es produeix diòxid de carboni (que és un gas) i així s'omple el globus, amb aquest gas.
Una vegada inflat el globus, vam fer un nuet i el vam amollar a l'aire i va caure al terra, així vam poder comprovar, també, que la densitat del diòxid de carboni és major que la de l'oxigen i per això el globus baixa fins al terra (igual que vam poder veure què passava amb l'oli i l'aigua).
També vam poder comprovar que el diòxid de carboni permet apagar una espelma (com que el foc necessita oxigen per ser-hi, en quant li aboquem el gas diòxid de carboni (com és més dens), aquest baixa a baix del got i va traient l'oxigen, així l'espelma es queda sense oxigen i per això s'apaga. (no es veu perquè son dos gasos que no tenen color, però es va apagar.
Després d'aquest súper experiment vam passar a un altre. Mesclàrem dues parts de maizena amb una part d'aigua, obtenint així el que vam anomenar com a FLUÏD NO NEWTONIÀ (quan la viscositat no és constant, sinó que depèn per exemple de la força que li exercim). Quan li feiem cops secs semblava que es tornava sòlid (ja que es tornava dur i fort) però si deixàvem la nostra mà relaxada, i tocàvem el fluïd suaument se comportava com un líquid.
Vam parlar que els sòlids tenen forma fixa i no poden fluïr, mentre que un líquid té la forma del recipient que el conté i sí pot fluïr.
Va ser una activitat pringosa en la que ens ho vam passar tots molt bé, quin gust aprendre jugant, aprendre rient, aprendre aprenent, aprendre experimentant.
Segur que heu sentit a parlar de les ESFERIFICACIONS que fan alguns xefs a la cuina. Doncs nosaltres vam fer esferificacions de refresc de cola. Vam mesclar 3 grams d'alginat de sodi amb mig litre de cola i ho hem agitat bé amb una batedora. D'altra banda, vam preparar una dissolució de clorur de calci amb un litre d'aigua i 10 grams de clorur de calci (aquests dos reactius són comuns de cuina i es poden comprar per exemple a ibifood).
La reacció que té lloc és que en mesclar l'alginat de sodi amb clorur de calci es forma un precipitat (un sòlid) però la gràcia està en que dins queda retingut el líquid i per tant ens van quedar boletes que tenen líquid dins. Aquestes esferificacions les podem fer així amb qualsevol líquid que no tengui calci, ja que aquest intervé en la reacció i hauríem de fer una altra tècnica (que la deixarem pels més experts).
Per poder menjar-nos les boletes les hem de passar per aigua primer, nosaltres ho vam fer amb un colador i ben d'aigua.
LES CARES D'AQUESTS CIENTÍFICS HO DIUEN TOT!!
